Arribats a aquell punt...

...que semblava tan llunyà i tan impossible. GRÀCIES.
Torno a sentir nostàlgia, torno a somriure't, tornes a fer-me bromes, tornem a estar bé.

Ningú podrà entendre mai què va passar, què vam fer, per què o com. Però no m'importa.
Sé que ambdós som conscients de tot. Jo d'allò que em pertoca, i tú d'allò que et pertoca a tú.

Arribats a aquest punt, ja no sé si algún dia ens ho direm amb ginebra i tònica a la taula, amb cafeïna o amb Coca-Cola; però em sento completament a gust havent-hi arribat.

Per un gir del destí, fa mesos em va tocar pensar altre cop en coses que et poguéssin agradar, que et poguéssin il·luminar la cara. Gens difícil, un cop se't té presa la mida, i jo la hi tenia. Va ser el millor que em podria haver passat. Em va fer realment molta il·lusió, suposo que sense dir res, va estar tot dit.

Ahir la personeta més important per a mi, em va preguntar per tú. Per nosaltres.
Sé que és l'únic que ho entén.

Gràcies a tots 2.

...Axons i Dendrites...