23

Aquest és el número de mesos exactes que m'ha costat retrobar-me amb una bona companya de viatge: l'estabilitat.
Qui em coneix sap perfectament que no em van els alt-i-baixos (deixeu les bromes fàcils ;p ), que no m'agrada canviar cada dos dies, i que en certa manera, es podria dir que li tinc apreci a part del que comporta la monotonia.

Durant aquest llarg període de temps, com ho són aquests 23 mesos, les he vist de tots colors... Alguns m'heu trobat pel camí quan tornava a somriure, i tenia horaris indefinibles; però altres hi sou de molt abans, i m'heu vist fins i tot sense somriures i sense horaris...
Només espero i confío, que això que sembla remuntar, ho fagi de debó. Tinc plena confiança per tal de que així sigui.

D'aquests 23 mesos em quedo amb la lliçó ben apresa, amb el valor que se li dóna a les coses quan et són negades, i amb vosaltres... Em quedo amb la vostra aparició a mig camí. Alguns fins i tot sé que llegiu les línies que escric sense ni tan sols dir-m'ho.

Us abraçaria si us tingués davant ara mateix. Ja ho faré si tinc l'ocasió.

Abans de marxar, una breu cita d'Amelie: "La vida es una obra que no permite ensayos". Si us sembla, aniré improvitzant, amb la calma, i amb vosaltres ben aprop (si m'ho permeteu, és clar)...

Silenci, que això comença ja  ;)