Poder he estat l'última en adonar-me'n, poder no... Ja estem a primavera; serán normals els dies de sol, els dies de pluja; però per mi s'acosta una altra rutina: s'acosten records, i s'acosta enyorar-te.
Sé perfectament que és naturalesa humana oblidar els mals moments, i quedar-se únicament amb els bons, i vès per on, la petjada que has deixat és proporcional a l'impacte que causa mirar-te de dalt a baix.
Juraria que ja estic de volta per tots els estats anímics que comporta pensar en tú.
Ha fet mal, ha fet ràbia, ha fet llàstima; has provocat indiferència, retrovament i enyorança.
Serà difícil trobar algú que m'abraci com tú; que m'agafi en braços i em fagi veure el món desde una altra perspectiva.
Però ho intentaré. Algún dia.
No sé si ho llegiràs, però aquí et deixo un petó...
No hay comentarios:
Publicar un comentario