L'absurda necessitat d'enganyar...

Al llarg dels anys, he pogut viure experiències i, arribat un moment, un es posa  a fer anàlisi... Arribant a una conclusió, i a una intrigant pregunta: Per què aquesta necessitat d'enganyar a l'altra persona i no dir-li de bon principi les intencions? Per què fer-li creure una cosa, per aconseguir allò que es vol, i quan s'ha aconseguit, desplegar el ventall de cartes i fer que a l'altra persona se li quedi cara de pòker?. Comptant, evidentment, que no s'hi estigui jugant només les cartes, sinó que poder hi ha posat en joc molt més....

Quelcom semblant a sentiments, entrega, confiança, i privacitat...

I el perquè d'aquesta necessitat, em mata... Algú sap la resposta?
Poder dir què es vol i quines intencions hi ha de bon començament, ens pot privar a uns o a altres d'alguns fets, però, si més no... Seria una partida justa.