"Enano"...

La sensació de necessitar-te, i alhora veure que a tú et passa el mateix... És senzillament impagable.
Veure que la gent no acaba de comprendre la nostra relació, la fa encara més especial.
Podria portar-me tota la vida explicar com n'arribes a ser d'important, quantíssim t'arribo a estimar, i tot i així seguirien sense entendre-ho.
La mama poder s'hi apropa. M'encanta quan ens diu allò de:
"és impressionant la cara de felicitat que se us posa als dos quan esteu junts".

Aquesta nit és nostra,
t'estimo*