jueves, 11 de agosto de 2011

Em fas somriure

...Desde dins.
Vens i vas, però a mi tan m'és. Quan hi ets, buff... Santa paciència; però quan no hi ets, desitjo que tornis.

Al llarg de la vida diuen que ens creuem amb moltes persones que ens marquen, però crec que dins d'aquest grupet, hi ha qui et marca més que la resta; aquestes crec que es nota desde el primer moment que creues una mirada, un somriure... I la cosa s'afiança quan passa el temps.
Tot i que poder no ho arribem a admetre mai.

Amb tú no sabria dir si va ser així o no, perquè, la veritat no ho recordo... Però si et serveix de consòl, no m'imagino mirar-te als ulls i pensar que no ho tornaré a fer mai més.

Deixa'm que et digui que ets odiós. Deixo que em fagis la guitza.
Però vull que sàpigues, que sense voler ni ser-ne conscient, t'has convertit per mi en algú força important.

Estàs i estaràs ben endins.

No hay comentarios:

Publicar un comentario