Fa unes quantes setmanes que la vida se m'està re-ordenant soleta. M'hi adapto, i no em queixo. M'agrada allò que m'està oferint, per tant, la deixo fer...
Si mal no recordo, fa un temps parlava del retrobament amb una vella i bella amiga: l'estabilitat. Així doncs, no trobo paraula per definir el que he aconseguit sense adonar-me'n, aquests últims 9 mesos... i els que s'encarrilen!!
Gràcies. M'ho mereixia, i ja em tocava.
D'altra banda, tinc aquell nus a l'estòmac de quan tens por de la bona; de la que et fa dibuixar un somriure a la cara; de la que et fa començar quelcom nou amb il·lusió, i amb optimisme del de debó.
El procés ha estat lent, però confío que el trajecte sigui llarg, i bonic... El penso disfrutar al màxim. Ja ho estic fent.
Bé podria semblar que aquest escrit és un balanç, ara que es posaràn (si no ho han fet ja) tan de moda, per allò d'acabar l'any i posar-nos a pensar en el camí recorregut al llarg d'aquests 12 últims mesos; però no.
Ha donat la casualitat que tot ha vingut rodat. Apurant, com si l'any 2o11 volgués deixar-me un bon gust a la boca.
I de fet, ja que hi sóc... El balanç és bó.
He guanyat més que no pas he perdut, per tant... Quedo satisfeta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario