miércoles, 28 de marzo de 2012

Tú, Jo, Nosaltres.

Et visualitzo mirant-me per primera vegada. M'imagino com, quan i on serà el primer petó. Penso com ens adonarem que volem apostar l'un per l'altre... Com començarem a construïr un "Nosaltres" de la mà.
...Després m'entra la por; al pensar si ja t'he trobat i t'he deixat marxar; o si ens tenim davant cada dia i cap dels dos se n'adona.


De petits ens invaeix el dubte de si trobarem a la persona ideal per acompanyar-nos en el viatge de la vida; que ens estimi, que ens cuidi, ens entengui i visualitzi un projecte en comú.
De grans ens hi trobem, que la por no és trobar a la persona, sinó més aviat saber-la veure.


Avui en dia, que tots estem tant obsessionats en viure apassionada i descontroladament, em pregunto:
De debò s'ha deixat de banda el viure certes coses amb tranquil·litat, i sobretot, centrats en una sola persona?

M'hi nego.
Seguiré defensant que és maquíssim; i sobretot: estaré alerta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario