Estimada amiga...

Em vindria de gust acaronar-te i abraçar-te (com diu la cançó), i donar-te les gràcies per aguantar rialles i llàgrimes; per les victòries i les derrotes, pels consells i la confiança. M'agradaria fer-ho en plural.

És senzill victimitzar, enfonsar-se i veure-ho tot ben fosc. 

És senzill pintar-ho tot de colors, veure-ho tot fàcil i regalar-li paraules a algú, quan i com les vol sentir. 

Però ja no ho és tant ser allà per aixecar a qui cau, per eixugar-les quan cal, i escoltar quan és el moment.

Gràcies.